Performance itinerant Dona i Treball

Sobreexplotació esclavista. Retribucions indignes. Contractacions efímeres. Pensions irrisòries. Aquests són només alguns dels condicionants que coarten les llibertats de les persones treballadores, però especialment de les dones treballadores.

El sistema imperant actual utilitza els seus tentacles consumistes per fer-nos titelles dels seus interessos productius. Aquest monstre anomenat capitalisme ens aliena fins el punt de convertir-nos en espectres carregats d’hipotètiques obligacions socials i deures morals, en un suposat estat del benestar. Això s’ha traduït, entre d’altres coses, en desnonaments de persones que van caure al parany dels interessos especulatius d’uns quants. Aquesta mateixa opressió ha provocat la fugida massiva de persones joves i no tan joves, que s’han cansat d’escoltar la mentida que cal tenir una ocupació, un ofici, una feina, sempre únicament a canvi d’uns diners, aspirant a la subsistència.

La llista d’absurditats d’aquesta burla d’organització social i econòmica seria interminable, i la realitat és encara més crua quan es parla de les dones.

La majoria de nosaltres només podem optar a treballs a temps parcial, ja que el 80% de les persones que treballem a temps parcial som dones, i som contractades de manera temporal. Tenim la mateixa qualificació acadèmica que un home, però la nostra retribució és inferior: la diferencia salarial entre homes i dones és, de mitjana, del 17%.

La nostra pensió de jubilació és insultant i exageradament precària. De mitjana, la pensió de jubilació dels homes és de 1.060 euros, mentre que en les dones es tradueix a la meitat, 659 euros al mes.

Més enllà d’això, però, cal afegir-hi els acomiadaments que efectuen moltes empreses quan una treballadora notifica que és embarassada. Es coneix el cas de cap home al que se l’hagi fet fora del seu lloc de feina per anunciar que serà pare?

És necessari, a la vegada, un canvi en el que entenem com a treball. Cal revertir la idea que les tasques assistencials i les cures a fills i filles o persones dependents són responsabilitat majoritària de les dones. És indispensable revocar la doble jornada laboral -i per tant, la doble explotació- per aconseguir un canvi social i fer un pas més en la igualtat entre homes i dones, també en el món laboral i en l’organització del nostre dia a dia.

Per altra banda, hem de dignificar feines històricament infravalorades, com la prostitució. I dignificar també les persones que l’exerceixen.

Cal combatre el masclisme i el sexisme també existent dins el mercat laboral i en les empreses, denunciant i atacant els estereotips i els cànons de bellesa que actuen com a criteris de selecció de personal. Cal plantar cara a l’assetjament sexual laboral i a les pressions psicològiques.

Aquesta arma amb la què ens atraquen i ens exploten a diari, cada cop té menys munició. Nosaltres, en canvi, disposem d’artilleria pesada: podem ensenyar-los les dents de la disconformitat, volem que vegin la suor de la consciència i esperem que recullin la llavor de la indignació que han sembrat.

Des del col·lectiu feminista revolucionari l’Hora Violeta, diem prou a l’explotació laboral, als contractes de merda, a les dobles jornades laborals que patim les dones i als salaris de misèria!

JA NO ENS ALIMENTEN MOLLES, JA VOLEM EL PA SENCER!

Acerca de L'Hora Violeta

Assamblea Feminista Revolucionària de Reus
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.