1 de maig 2016: Refugiades del capital, unim-nos contra el sistema de misèria!

[Ens aturem aquí davant, simbòlicament, perquè considerem  que els supermercats són un dels exemples més visibles de la discriminació i la precarització femenina en el món laboral.]

Ser persona de classe treballadora comporta haver de sobreviure entre la sobreexplotació esclavista, les retribucions indignes, les contractacions efímeres, les pensions irrisòries.  Condicions que coarten les llibertats de les persones treballadores, però especialment dem les dones treballadores.

El 80% de les persones que treballem a temps parcial som dones, i aquests contractes són temporals. De les dones que aconseguim treballs a jornada completa,  més del 10% cobrem menys de 600€. El salari de les dones hauria d’incrementar-se un 25% per equiparar-se al dels homes i malgrat tenir la mateixa formació, la diferència salarial és de mitjana d’un 17%. Això fent referència només a la vessant econòmica.  Perquè quan aspirem a un lloc de treball ens trobem amb dificultats afegides: el masclisme i sexisme que impregna la societat de la qual formem part també es manifesta al món laboral i empresarial.

El primer pas a superar són els criteris de selecció del personal: a qui no li han mirat les mamelles o s’ha vist obligada a vestir un tipus de roba que la transformi en un objecte més destinat a vendre? I els acomiadaments pel fet de decidir ser mare segueixen sent una realitat. Es coneix el cas de cap home a qui se li hagi fet fora del seu lloc de feina per anunciar que serà pare? A nosaltres, ens segueixen acomiadaMANI 1 MAIGnt per quedar-nos embarassades. Per no parlar de l’assetjament sexual laboral i les pressions psicològiques que es sumen a aquesta cursa per la precarietat. I tota aquesta humiliació, per aspirar a la subsistència.

Però resulta que quan acabem la jornada laboral, ens n’espera una de segona i invisible: la llar. Sobre nosaltres cau la responsabilitat de dur a terme les feines de la llar, el comprar, cuinar, netejar; les cures de les persones dependents, el treball reproductiu i conseqüentment, la maternitat i tot el que se li atribueix socialment. Com a dada representativa: un 37% de dones contra un 6% d’homes no busca feina per dedicar-se a aquest (des)propòsit.

Finalment, després d’anys d’esclavitud capitalista i patriarcal, ens trobem amb una insultant pensió de jubilació de 659€ al mes, de mitjana, mentre que en homes és de 1060€ al mes. Actualment més del 70% de dones majors de 65 anys vivim sota el llindar de la pobresa.

No voldríem acabar sense fer una breu referència a totes aquelles dones que treballen en negre, que queden completament fora, fins i tot, del que sovint concebem com a “món laboral”. Les treballadores de la neteja, les internes, les que cuiden a infants o persones depenents, les treballadores sexuals. És per això que recolzem l’empoderament i l’autoorganització d’aquestes persones, majoritàriament dones, per dignificar i decidir tant en el seu treball com en les seves vides.

Companyes i companys, davant aquest monstre capitalista cal organitzar-nos, cal sortir al carrer, cal actuar. Sols així, aquesta arma per atracar-nos i explotar-nos a diari cada cop tindrà menys munició;  nosaltres en canvi disposem d’artilleria pesada: podem ensenyar-los les dents de la disconformitat, volem que vegin la suor de la consciència i esperem que recullin la llavor de la indignació que han sembrat.

Des del col·lectiu feminista revolucionari l’Hora Violeta diem prou a l’explotació laboral, als contractes de merda, a les dobles jornades que patim les dones i als salaris de misèria!

Doblement explotades. Doblement oprimides. Doblement rebels!!

COLLAGE WEB 1MAIG JPEG

Acerca de L'Hora Violeta

Assamblea Feminista Revolucionària de Reus
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.